Les cases de l’aigua de la Trinitat

 

Després de l’epidèmia de tifus que va assolar la ciutat el 1914 a causa de la contaminació de l’aigua, va caldre renovar el sistema de subministrament d’aigües de la ciutat de Barcelona.
El complex format per la Casa de l’Aigua de Trinitat Vella i la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova va ser construït entre 1915 i 1919, any en què va entrar en funcionament per millorar les condicions higièniques del subministrament.

 

Aquestes dues cases d’aigua de la Trinitat, unides per un túnel subterrani que connecta ambdues instal·lacions i es perllonga en direcció Collserola, ara estan separades en superfície per la Meridiana, que és a la vegada límit entre els districtes de Sant Andreu i Nou Barris
La Casa de l’Aigua de Trinitat Vella (Sant Andreu) era estació elevadora i de distribució d’aigua del sistema d’abastament municipal de Barcelona i la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova (Nou Barris) era el lloc on es feia el la decantació, cloració i emmagatzemant abans de la seva distribució.

El dipòsit de la Trinitat Nova tenia capacitat per a 10.000 metres cúbics d’aigua, en un solar de 6.800 metres quadrats. Dues edificacions completaven la instal·lació; una, amb diversos instruments de mesura i, l’altra, amb una piscina amb un sistema de murs que renovava l’aigua del dipòsit.

Aquesta infraestructura va deixar de prestar servei el 1989 substituïda pels nous dipòsits situats a pocs centenars de metres.

 

Aquesta xarxa abastia d’aigua la ciutat de Barcelona, però amb el sistema de canalització d’aigües modern les instal·lacions van quedar obsoletes. El 31 de març de l’any 1989 els dipòsits de la Companyia d’Aigües de la Trinitat van tancar definitivament i de seguida van caure en un procés de degradació i atacs vandàlics.

A partir del 2007, els terrenys que envolten l’edifici es va rehabilitar i es va dividir en parcel·les de conreu que es van sortejar entre els veïns del districte. A més, s’hi va plantar un jardí de flors i herbes aromàtiques que omplen de color i aroma l’espai. Avui dia, aquest lloc, que en un passat va ser vital en la història de Barcelona i en el proveïment d’un dels béns més preuats per a la supervivència, s’ha convertit en un espai on els veïns poden conrear els seus horts, i s’ha retornat al districte aquest origen rural i pagès.

Aquí podem veure el Pont dels 3 Ulls, que formava part d’un aqüeducte que no es va acabar mai per pujar l’aigua a la serra de Collserola.

 

Comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *