La Revolta de les Quintes

Revolta de les Quintes

LA REVOLTA DE LES QUINTES

Historia

La Revolta de les Quintes a la Vila de Gràcia és una de les múltiples revoltes populars que es van desencadenar a diversos pobles del pla de Barcelona, l’abril del 1870, quan el govern espanyol volgué cridar obligatòriament els mossos per servir dins l’exèrcit. El general Eugenio de Gaminde y Lafont ser l’encarregat de fer efectiva l’ordre de les primeres quintes. Els graciencs foren avisats de l’arribada de les tropes amb els tocs de la campana de la Plaça Orient (després plaça Rius i Taulet i, des del 2009, Plaça de la Vila).

Els militars, enutjats pel so de la campana no van parar de llençar canonades des del Passeig de Gràcia; no van aconseguir destruir-la, però si esquedar-la. No obstant això, no va deixar de tocar, tot i el mal so que feia. El setge va durar sis dies, del 4 al 9 d’abril, amb el resultat de 27 morts i el saqueig indiscriminat de gran nombre de cases.

Després, la mitologia popular va fer de la Campana de Gràcia un element essencial de la revolta. Malgrat rebre impactes de projectils, la campana gran -“la Marieta”- continuà tocant amb el seu característic so esquerdat. Així ho explica el setmanari La Campana de Gràcia corresponent al dia 24 de desembre de 1932, en un article escrit per Antoni Esclasans en homenatge a Valentí Almirall.

Conta l’anècdota que a Barcelona el 1870, quan la revolta de les quintes una dona humil, encarnació del Poble amb majúscula, va passar-se tot un dia tivant la corda del campanar de Gràcia, cridant a sometent. Les forces militars (…) no gosaven moure’s per por a la gran Revolució que el toc de la campana presagiava. Quan els revoltats ja eren part d’allà de la muntanya, sonava encara el toc de la Campana de Gràcia. Quan les forces hagueren entrat, fou descoberta la feta d’aquella dona; i després de detenir-la hom la tancà a la presó d’Alcalà d’Henares. (…) Tres anys després i ja proclamada la República, (Almirall) demanà el perdó de la velleta al president Estanislau Figueres, i aquest el concedí

Moltes cases de la vila de Gràcia quedaren destruïdes a causa dels bombardeigs. A partir d’aquells fets, el general Gaminde fou conegut popularment com el “general Bum-Bum”, però d’aquesta manera la campana va fer-se molt popular entre els barcelonins, i més entre els republicans que la veien com un símbol del federalisme que defensaven molts catalans, entre ells els veïns de Gràcia.

Després del saqueig i rendició de la vila, poc abans d’aixecar-se l’estat de setge, l’editor Innocenci López Bernagosi estava buscant un títol per un nou setmanari que havia de treure per aquelles dates. Valentí Almirall, líder republicà federalista, proposà a Innocenci López el títol de “La Campana de Gràcia” com a capçalera del nou setmanari i en homenatge al símbol de la revolta de les quintes. “No t’apuris -digué Almirall a López Bernagosi-: titula el nou periòdic La Campana de Gràcia, i deixa’l anar, que farà forrolla”. El dia 8 de maig de 1870 apareixia el primer número de La Campana de Gràcia. Un dels dos setmanaris en català -juntament amb la germana l’Esquella de la Torratxa– que va sobrepassar els 3.000. números i que va publicar-se durant quasi seixanta-cinc anys.

Article extret de Wikipedia

La Recreació dels fets

En record de la revolta de 1870, diferents colles bastoneres i colles de trabucaires celebren una festa especial en dos caps de setmana, els més propers als dies 4 i 9 d’abril. 

El primer cap de setmana és el dels trabucs i els trabucaires. Diferents grups de trabucaires vinguts de tot Catalunya inicien la jornada voltant pels carrers mentre disparen les seves armes. Al migdia, a la Plaça de l’Ajuntament, es fa l’escenificació dels fets ocorreguts el 1870 i per acabar, una galejada conjunta de totes les colles participants. 

El segon cap de setmana i aprofitant que una de les simbologies del ball de bastons a Catalunya és la interpretació de dos bàndols lluitant, fent diferents moviments i alternant la lluita amb l’entrecreuament de bàndols, sempre distingits pels colors dels seus vestuaris, diverses colles de bastoners envaeixen amb els seus tocs els carrers de la Vila de Gràcia. La plantada de les colles és a mitja tarda davant l’Ajuntament. Allà es fa sonar la campana, el senyal de sortida que inicia el cercavila pels carrers i places de la vila. Els bastoners realitzen els seus balls durant gairebé dues hores en un recorregut que els torna a portar a la Plaça Rius i Taulet. El so del campanar a les 20h significa el final dels balls i la sortida dels Gegants de Gràcia que conclouen l’acte. 

Texte: Festes.org

Galeria d’imatges

 

 

Comparteix

febrer 12, 2018

Etiquetes: , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *